44. Pilié Fusté

Roc de Rumbau (paret oest)
Pilié Fusté

290m, MD/A1 (6b)

Jordi Quera i Koki Gassiot
Octubre de 2020

Equipament: Parabolts i claus. Algun spit.

Material: 16 cintes, recomanable friends fins al C2, algun cordino de reforç pels claus. Si escalem per sota del 6a estreps útils.

RESSENYA ORIGINAL:

ACTUALITAT: Es coneixen 3 repeticions de la via Blog Joan Asín

APROXIMACIÓ I DESCENS SOBRE Google Earth: S’ha desbrossat el “Camí de les Carreres” que pot ser una alternativa al descens per l’Hostal del Boix.

ROLLOS PATATEROS (XLIV): Pilié Fusté

En Jordi Quera, de fa anys, és gestor, propietari i conservador d’una de les cases històriques de Peramola, escripturada el 1737, i coneguda com a “Cal Fusté”. És un vespre d’estiu, veient la posta de sol sobre el Roc de Rumbau, des de la terrassa de casa seva, a l’espera d’un bon sopar i fent un “blanquet fresquet”, en que ens cau la vista sobre l’esperó central de la paret oest del Rumbau, fins aleshores sense cap via coneguda.

Ens conjurem doncs per, en acabat el rigor de l’estiu, intentar l’escalada d’aquest esperó que es defineix de forma tant elegant des de les finestres de llevant de la vila de Peramola. És l’enorme pilar central de la paret oest.

J. Quera obrint el L3

Segur que més d’un lletraferit estarà ja a punt d’escriure la correcció de que, en francès, pilar és diu “pilier” i no “pilié”… Doncs bé, fuster és diu “fuster”; i no “fusté”… Però amb els topònims ja se sap, no s’hi valen ortografies, hi mana la tradició. Doncs, si hem de dir “fusté” direm també “pilié”, per que ens dona la gana, vaja. I la toponímia ens la fem naltros i l’ortografiem com ens rota… I si no, doncs, ho escriviu com us surti dels pebrots!

Tot i que la veta de roca del Rumbau, i la seva germaneta de la Serra de les Canals (Roca de la Creu), sigui un conglomerat considerat “de poca qualitat” i molts escaladors l’hagin menystingut, el recorregut de la via és prou atractiu per a repeticions; i la roca molt més compacta del que pugui semblar en una primera ullada. Així doncs, optem per a treballar una mica el tema “d’higienització” de la via, i per un equipament generós, que motivi prou a l’escalador de classe mitjana per a futures repeticions.

El resultat és una via prou aconsellable que, sense arribar al “love-climb” ens proposa una atractiva escalada al més clàssic estil; però satisfactòria també per a nivells esportius de 6b/6c. Tot el recorregut es pot fer en lliure, això si, provant i comprovant selectivament totes i cada una de les preses. Recordar que és escalada en terreny ferreny d’aventura i no un rocòdrom on anar a lluir la marca de la nova bossa de magnesi…

I escalarem
sota la mirada curiosa
del voltor negre,
l’autèntic amo de la cinglera,
que amb les tèrmiques
de matí i tarda ens visitarà,
amb aquella curiositat majestuosa
i el so, zzaamm, de sobresalt,
sempre inesperat
en trencar la nostre concentració alpinística,
deixant-nos, si escau,
una ploma…, una ploma,
a vegades, com a únic guany.

L6, slab “Ca la Montse”

Com a curiositat afegir que, el Roc de Rumbau, segons els mapes, és la paret oest que hem escalat. El que els escaladors anomenem Roc de Rumbau els mapes ho cartografien com a “Roc des Moros”: és allà on hi ha les vies Lola Flores, Oliana Molls, Anglada, Bombers, Sioux Connection, etc. I, a sota, la bauma (Bauma dels Moros) que dona nom al conjunt, on hi ha el conegut sector de vies d’esportiva.

Koki sortint de la R5

Vist així, semblaria que segons la cartografia oficial, el “Pilié Fusté” seria la primera via oberta al Roc de Rumbau (verge fins a data d’ahir) i que caldria actualitzar la toponímia escaladora del sector. Vaja, que, ho sento per Gràcia, Escribà, Canas i Dòria però la seva via hauria de portar el nom de “Aresta des Moros”…, o no?

Però, com he dit abans, la toponímia ens la fem naltros i com ens rota, per què; a qui collons li importa? Els escaladors no sortim al “Marca” ni al “Mundo Deportivo”, i només al TN quan hi ha ganes de fer safareig de mondongo esclafat… Mai som notícia per l’èxit d’una nova primera en el nostre marc territorial. Doncs, si és així, seguim gaudint de la indiferència general fent allò que ens dona la gana! Ens donarem explicacions només a nosaltres mateixos i des dels racons més propers de la nostra intimitat!

Al Pilié Fusté hi destaca especialment els llargs 5 i 6, i l’agradable sorpresa del regalet final del 8è llarg. L’orientació del Rumbau és també idònia per aquells amants de les escalades de tardor/hivern de la cara sud del Prepirineu, on s’escapa dels rigorosos hiverns emboirats des de la insolació de la màniga curta. En aquest cas, us he de dir que el Pilié Fusté l’aconsello plenament; si hi aneu, en gaudireu.

Koki
Tremp, octubre de 202o, en plenes restriccions pandèmiques de la Covid-19